субота, 21. март 2009.

Pau Vadell / Pau Vadelj - Poesia/Poezija






















Pau Vadelj (Kalonđe, Majorka, 1984): Istoričar. Autor sedam zbirki poezije. Dobitnik nekoliko značajnih nagrada za poeziju.




El silenci dels cossos


M’ha arribat el silenci

a les mans.

I sé això

no perquè ho diguin els contes,

ni perquè les princeses dels romanços

llancin calàpets a l’aigua tèbia amb tendresa.

Ho sé perquè visc

com un botxí

en massa nits d’horabaixa.

I la roent llengua

sols es cobreix

amb la meva saliva agra.

Cant l’agònic salm del sexe

i escolt l’ombra per si em crida.

(Sadoll de seny, Editorial El Tall, 2009)






Temps d’incertesa


M’esgarres la carn de l’os

i no queda llenca per xuclar.

Les magnituds del teu xai

ja no són aquella carnassa

que un dia ens atipava.

Ara ja som carn greixosa

i pútrida, ràbia supurada

d’escarràs capolat en carnisseria.

Som els adobats pèls de resclosa

i fems de supermercat.

Som amor per sempre.

(Temple, Premi Miquel Àngel Riera 2009)




---



Nemuštost tela


U ruke mi dopre

muk.

I znam to

ne zato što tako u pričama zbore,

ni zato što princeze iz bajki

sa nežnošću eto bacaju žabe u mlake ustajale vode.

Znam jer živim

poput dželata

noći i noći u nenoćne sate.

I užareni jezik moj

samo oblaže

gorka mi pljuvačka.

Poje agonijski psalm seksa

i osluškuje čak i senku u očekivanju njenog zova.




Neizvesna vremena


Kidaš mi kost od mesa

pa ne ostaje ni za zub.

Jagnje tvoje svim bićem svojim

više nije onaj mamac privlačni

koji nas je nekoć sitio.

Sada meso nam je sama mast

i trulež, .

vrišteći bes kojim se kasapimo.

Razmekšala smo koža, bez izlaza

i otpad iz supermarketa.

Ljubav smo za svagda.




Prevod: Siniša Zdravković, Nevena Vilimović, Danijela Zdravković, Sava Jakšić, Marko Veljović


Pau Sanchis / Pau Sančis - Poesia/Poezija

Pau Sančis (La Pobla de Farnals, Valensija, 1978). Pesnik i prevodilac. Lektor katalonskog jezika na univerzitetu u Zadru. Specijalista za katalonsku poeziju iz Valensije.



T’espere sol, mentre el rellotge inflat
d’un bar cançó, narra els minuts de vi,
ballant el temps, dansa desesperada.
El dia fosc, el cant es va morint.

Selva frondosa de minuts avars,
desesperat odi del temps. Bolero.
Paret minut, bar minut, vi minut.
El dia llarg, camí d’espais deserts.

T’espere sol. Obert camp de batalla.
M’envolta el temps, rellotge vanitós.
Lluitem. Espere l’oasi sens busques

i sense sol. Espere els ulls de llum
que entre la gent, enderroquen el temps,
esguard immens d’ulls intemporals.

De Tríptic d'un carrer




Natalici


A les cuixes de Monica Bellucci

Va
complir vint anys com qui compra pa
i en rosega el crostó camí de casa,
perquè sap que en poc temps s’assecarà.
Va fer vint anys un dia de ponent,
d’aquell ponent que asseca el pa i els cossos
que ixen del mar arrebossats de sorra.

Va complir vint anys abrusada i sola,
recolzada al bancalet de sa casa.
I va pensar, quan tenia vint anys,
que ja s’escapaven cap a la mar
tots els matins de la vida cuitats,
per por d’escaldar-se davant de casa.

Va deixar el refresc damunt la taula:
volia ser, dalt de la bicicleta,
com aquelles actrius italianes
de les pellícules de Tornatore.
Va fer vint anys i va anar a la platja
i va nadar fins que es va fer de nit
per por que se li abrusés la vintena
com un crostó de pa sota el ponent.

Publicat a Joves poetes catalans i al blog





BLUES DEL VAPORETTO

El foc oblic de nit, quan l’horitzó
de pam i mig es tanca sobre el rogle,
rebla la veu amb el vent de l’harmònica.

S’infla el velam d’un blues blanc com la nit,
per un no-res avança la cançó
d’aquest vaixell. Fantasma de llacuna.

S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.

Per un no-res avança la cançó
d’un mariner, pescador clandestí
de blanques nits, de núvols emmarats.

El blanc trencat pel foc, quan l’horitzó
s’eixampla llas, s’enfuig cap a Dalmàcia,
platja d’enfront. Fantasma de la mar.

S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.
S’ou un lament de motors o d’harmònica.


De Tríptic d'un carrer (també està publicat al blog amb la traducció al croat)



---



Čekam te sam dok napeti sat

iz jednog bara-pesme priča tren vina,

dok vreme igra beznadežni ples.

Tmuran je dan, pesma je umirala.

Prolistala prašuma škrtih minuta,

jadna mržnja prema vremenu. Bolero.

Zid je minut, bar je minut, vino minut.

Dug dan, put sasvim napuštenih prostora.

Čekam te sam. Otvoreno bojno polje.

Obujmljuje me vreme, taj sujetni sat.

Borba je. Čekam oazu bez kazaljki.

i bez Sunca. Čekam te oči svetlosti

koje među ljudima ruše to vreme.

nedokučiv gled vanvremenskih očiju.


Iz: Triptih jedne ulice




Rođendan


/za noge Monike Beluči/


Navršila je dvadeset godina, prosto, kao kad kupuje hleb

I gricka koricu na putu do kuće,

Jer zna da će se vrlo brzo osušiti.

Napunila je dvadest godina, jednog dana, sa južnim vetrom,

Onim koji suši hleb i tela

koja izlaze iz mora prekrivena peskom.

Navršila je dvadeset gomina, vrela i sama,

Stojeći na tremu svoje kuće.

I mislila je, kad je imala dvadeset godina.

Da su joj već užurbano pobegla ka moru

Sva jutra života

Iz straha da će se opeći spred kuće.

Ostavila je sok na stolu

Želela je da bude, na biciklu

Kao one italijanske glumice

Iz Tornatoreovih filmova.

Napunila je dvadeset godina i otišla na plažu

I plivala dok ne padne mrak

Iz straha da je ne izgore dvadesete

Kao koricu hleba južni vetar.


Prevod: Branislav Prelević, Mina Suknović, Maja Rajić, Anja Bašić, Tatjana Božović





VAPORETO BLUES

Nakošena noćna vatra, dok se obzor
ni prst dubok sklapa nad krugom oko nje
ispunja glas dahom usne harmonike.

Jedra se pune bluesom bijelim kao noć
usred jednog ništa promiče pjesma
ovoga broda. Utvara u laguni.

Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.

Usred jednog ništa promiče pjesma
mornara, ribara što potajno lovi
bijele noći, razmažene oblake.

Vatrom slomljena bjelina, kad se obzor
trudan raširi, bježi u Dalmaciju,
plažu preko puta. Utvara na moru.

Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.
Čuješ plač stroja ili usne harmonike.


prevod: Nikola Vuletić i Ivana Lončar


Joan Tomàs Martínez / Žuan Tomas Martines - Poesia/Poezija





















Žuan Tomas Martines (Palma de Majorka, 1984): Istoričar. Član pozorišne trupe Corcada Teatre. Saradnik je mnogih časopisa za književnost. Njegova poslednja zbirka pesama nagrađena je prestižnom nagradom za poeziju.





Just bada al foc els somnis rasos,

deixa cants braus i llivanyes al vent.

Reitera en mi, lluny, l’enigma clos.

Fes-me balma, cau, lloriguera.


(Proètica dels plaers, inèdit)



Saber-nos rèptils o amfibis,

tornant un cop més del líquid al sòlid,

alternativament xops, eixuts,

indefinits, sols i infectes.


(Proètica dels plaers, inèdit)



Amb franquesa, just ara sé,

eixuts, de cop, els pous de les certeses,

que l’existència no ha estat un dret:

era un deure insostenible.


(Proètica dels plaers, inèdit)



Mare d'aresta m'estreny
contra el tors dur de la biga.
Mon cos fred viu fora seny
i un joc de mans que emmetzina
m'astora mentre m'empeny
vers l'onada que m'agita.

Sóc jo, lluny, fitant l'avenc
i l'esguard de la ferida.


(Els Jorns, Edicions del Salobre, 2008, Premi Miquel Costa i Llobera per a poetes inèdits)

---



Prepoznajmo se, reptili ili vodozemci,

svakim dahom više od fluidnosti ka čvrstini,

ili natopljeni ili suvi,

neodređeni, usamljeni i zaraženi.


(Pro-etika zadovoljstva, neobjavljeno)



Iskreno, sada znam,

najednom su iscrpljeni bunari izvesnog,

da postojanje nije bilo datost

već moranje neizdrživo.


(Pro-etika zadovoljstva, neobjavljeno)



Obavija me rub planinskog venca,

i steže povijeno telo.

Moj hladni torzo, živi izvan smisla

i nošen opojnom igrom, koja me vuče talasima,

osećam nemir.


Negde daleko sam,

na ivici ponora

ranjenog lika.


(Dani)




Prevod: Olga Sabo i Milica Godjevac, Maja Medović, Bora Vezmar




Joan Fullana / Žuan Fuljana - Poesia/Poezija
















Žuan Fuljana (Palma de Majorka, 1984) . Pesnik. Član je različitih muzičkih grupa i pozorišne trupe Corcada. Objavljuje u časopisu za književnost Pèl Capell.



Potser els teus ulls. Uns ulls, els teus, que són un feix de nit un punt i apart un brou de peix un cul de sac. Un ulls que són alè de mar. Que són un pou etern, fons com la fam, que m'entren als budells, i s'ennueguen a la glotis i a poc a poc van resseguint molt lentament tota la sang, i es van filtrant, fins arribar dins els budells i fer una festa. I van ballant a dins l’estómac, ple de fam, i ara, de cop, tan ple de tu, d’aquests ulls vils que m’han menjat, d’aquests ulls grans, d’aquests ulls blaus, d’aquests ulls teus, tan teus com jo. Un cul de peix un punt de nit un feix i apart un brou de sac.


(d’Aquest sempre precipici)




Passió


Ai, si de la boca em naixessin gínjols

I no gemecs

I a l’hora de l’amor ens esfuméssim!

I si, com saps, m’abraonessis

Com si, així, comme ci, comme ça,

Com pern i rosca convergíssim.

I si del sexe en féssim àpat

I de l’absència companyia

I si, com saps, m’agombolessis

Com si, així, com qui s’aferra,

Pegellida, a la torre submergida.

I si l’enyor, vella ferida,

Fos expulsat per un decret

I si, com saps, com tu ja saps,

Així mateix, em protegissis.

I sí! Que quan a lloure bramulin les ventades

Facem brotar fecunda la branca immaculada.

(de Xop)



---





Možda tvoje oči. Neke oči, tvoje, pregršt jedne noći novi list riblja čorba slepa ulica. Neke oči koje su dah mora. Koje su večni bunar, dubok poput žudnje, koje mi ulaze u utrobu i guše grlo i malo po malo, lagano, preplavljuju svu krv, prodiru dok ne stignu u utrobu i naprave pir. I igraju u želucu, prepunom žudnje, i sada, odjednom, prepun tebe, tih podmuklih očiju koje su me proždrale, tih velikih očiju, tih plavih očiju, tih tvojih očiju, toliko tvojih kao što sam i ja. Slepa riba list noći i pregršt novog ulica čorbe.


(iz Ovaj večiti ponor)




Strast


Ah, kada bi mi iz usta rasle drenjine

A ne jauci

I u trenutku ljubavi kada bismo nestali

I kada bi me, kao što znaš, prigrlila rukama

Kada bi smo se, tako, tako nekako

Uklopili poput šrafa i matice

I seks pretvorili u obrok, kada bismo

A odsustvo u prisustvo

I kada bi me, kao što znaš, uzela u naručje

Kao da se tako, priljubljujem

Poput dagnje uz potonulu kulu

I kada bi čežnja, stara rana,

Bila prognana dekretom

I kada bi me, kao što znaš, kao što si oduvek znala,

Na taj način zaštitila.

I da! Kada vetar slobodno urla,

Učinimo da procvetaju rodne grane nevinosti.



Prevod: Danilo Drašković, Jelena Petanović, Leposava Nikolić, Ivana Ivković, Milena Gradojević, Dejan Matić, Mirko Cvetković



Jaume C. Pons Alorda / Žaume S. Pons Alorda - Poesia/Poezija















Žaume S. Pons Alorda (Kaimari, Majorka 1984): Filolog. Njegove pesme objavljene su u različitim antologijama. Za poslednju zbirku pesama dobio je nagradu Joan Alcover.



Pudak 3000


Erraràs sense descans
cercant-te en cada ombra retuda
que arrepleguis
entre les deixalles solars.

No sabràs qui ets,
per això anhelaràs l’excés
de totes les pells encetades
sense un punyal.

Mes mai no estaràs amb ella
ni amb tu mateix
ni amb ningú.



Novembre


Ja he decidit la meva tomba. Serà

un calorós dia d’estiu, el primer de molts altres,

sota el gran rapte de les sensacions.

Una soga de pastilles blanques beneirà la tendra

ineptitud del meu cor davant la

inexperiència de morir. I serà sense

cap forma de dolor, ni d’ordre, perquè

tots els morts sempre s’enamoren de la terra.



El senyor dels holocausts


Aquestes cadenes;

Fulgents, místiques, corcades.

S’assemblen a un home.

Amb elles ho arrossegaré tot

A la destrucció final.

No hi haurà res que sobrevisqui

Aquests últims instants insalvables.

Ho sé. Ho he fet altres vegades.

I en el moment decisiu

Sols em posseiran

Aquesta incommensurable

Voluntat d’aniquilació

I la llegendària energia

Dels esclaus.





---



Pudak 3000


Neumorno ćeš lutati

Tražeći samog sebe u svakoj datoj senci

Koju ćeš pokupiti

Među ostacima Sunca.

Nećeš znati ko si,

Zbog toga ćeš žudeti za viškom

Sve kože oštećene

Bez noža.

Ali nikad nećeš biti sa njom

Ni sam sa sobom

Niti bilo s kim.



Novembar


Već sam odredio svoj grob. To će biti

Jednog vrelog letnjeg dana, prvog od mnogih,

Ispod velike otmice osećanja doživljaja.

Jedna omča od belih pilula blagosloviće blagu

Nesposobnost mog srca pre

Iskustva sa smrću koje nemam. I biće to

Potpuno bezbolno, i bez reda, jer

Svi se mrtvi uvek zaljube u zemlju.




Čovek holokausta


Ovi lanci;

Zaslepljujući, mistični, izjedeni.

Podsećaju na čoveka.

Uz pomoć njih ću sve dovući

Do konačnog uništenja.

Neće ostati ništa što bi preživelo

Ove poslednje trenutke bez spasa.

Znam. To sam već radio.

I u odlučujućem času

Mene će samo obuzeti

Ova neizmerna

Želja za uništenjem

Kao i legendarna snaga

Robova.



Prevod: Čarna Ljubinković, Sonja Laštro, Silvia Monros Stojaković, Sofija Pešić


Àngel Igelmo / Anđel Ihelmo - Poesia/Poezija

















Anđel Ihelmo (Palma de Majorka, 1983): Član poetsko-muzičke grupe Belbedigit. Živi između Barselone i Majorke. Takođe je kratko živeo u Crnoj Gori koja je bila inspiracija za neke od njegovih pesama.



Vaig per on ja havia anat

esper el que ja havia esperat

dic el que ja havia dit

faig el que ja havia fet

escolt el que ja havia escoltat

sent el que ja havia sentit

vull el que ja havia volgut

veig el que ja havia vist

però sóc

allò que mai havia estat.




La meva terra són les paraules

i les paraules me són les cames

paisatge de país amb terra de paraules

paraules d’un país amb terra de paisatges

al país de la terra hi ha paraules!

i una gramàtica

unes cames de terra morena fetes pel temps de les amades

pel temps de les collites dels fruits del poema:

paisatge de la llibertat de la nostra llengua

terra poètica de la nostra gent

esperit polític de tots els temps.



---



Idem onuda kuda sam već išao

Čekam ono što sam već čekao

Govorim ono o čemu sam već govorio

Radim ono što sam već radio

Slušam ono što sam već slušao

Osećam ono što sam već osećao

Želim ono što sam već želeo

Vidim ono što sam već video

ali sam, uvek

ono što nikada nisam bio.




Moja zemlja su reči

I reči su mi noge.

Pejzaž predela od zemlje reči

Reči predela od zemlje pejzaža

I u predelu zemlje ima reči

I jedna gramatika.

Noge od crne zemlje stvorene za vreme voljenih,

Za vreme ubiranja plodova pesme:

Pejzaž slobode našeg jezika.

Pesnička zemlja naših ljudi.

Politički duh svih vremena.





Prevod: Jelena Milosavljević, Jelena Ješić, Ana Nikolić, Ana Konstadinović, Ivana Jovičić, Stefan Kovljanin, Ivana Marić